dijous, 9 d’abril de 2015

Islam: la religió que Déu va revelar al profeta Muhammad




Islam significa "submissió de l'individu a la voluntat de Déu". És la nova religió que Déu va revelar al profeta Muhammad i que aquest va predicar a partir de l'any 622 (data que assenyala l'inici del calendari islàmic, l'hègira).

L'Islam és una nova forma d'adoració, una nova manera de viure i una nova mentalitat que propugna la constitució d'una comunitat de creients en la qual tot-hom té idèntics privilegis i obligacions i on l'única obediència és la que lliga el creient amb Déu; per tant, necessita d'un seguit de disposicions tant de caràcter social com polític per a regir-se, que van ser recollides a l'Alcorà (revelacions fetes per Déu al profeta mitjançant l'arcàngel Gabriel), la Sunna (fets i gestes del profeta) i als Hadit (sentències atribuïdes al profeta o als seus successors).

L'Islam es considera hereu del cristianisme i del judaisme, religions també revelades, els practicants de les quals són definits com a "pobles del llibre" i per tant "protegits", però creu que la revelació feta per Déu a Muhammad és la definitiva

Al-Àndalus, la configuració d'un nou país




Amb la conquesta d’Hispània, es va configurar un nou país, al-Àndalus, amb capital a Còrdova i dependent del califa de Damasc, que es va convertir durant un temps en la primera potència política, cultural i econòmica d'Occident. Els més de quatre segles en què el nord-est peninsular va pertànyer a al-Àndalus van deixar una forta petjada que determinà la configuració de la futura Catalunya.

Josep Giralt

Situació del poblament indígena



                          Evocació del Baptisteri del Bovalar de Seròs. Francesc Riart

Podem imaginar que la població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al que s’ha conservat a el Bovalar (Seròs). Es tracta d'un petit poblat estructurat al voltant d'una basílica que va estar en funcionament entre el final del segle IV i el començament del segle VIII, moment en què el conjunt fou destruït per un incendi.



L'economia familiar bàsica d’aquest poblat era constituïda pels cultius de secà —com l'olivera i el cep—, els cultius de regadiu —com el lli i fruiters com el presseguer— i era reforçada amb l'existència d'una ramaderia en la qual predominaven els òvids, els bòvids i, en menys proporció, el ramat porcí. Entre les eines i les instal·lacions relacionades amb l'obtenció i l'elaboració de productes agrícoles, s'han trobat una premsa de vi i/o oli, molins de mà circulars, sitges d'emmagatzematge, eines agrícoles de ferro, instruments de cardat de llana i de filat, així com dues habitacions amb bótes per a guardar vi.

Josep Giralt